jueves, 22 de noviembre de 2007

Missatge de Robert R. Bryan, advocat d' Mumia Abu-Jamal

Estimats amics:

Hi ha múltiples avenços en el front legal del meu client Mumia Abu Jamal, i en d´altres fronts també. Continuem en activa litigació abans del Jutjat d´Apel.lacions dels Estats Units pel Tercer Circuit, tenim també assumptes pendents en el Jutjat Suprem de Pennsylvania. Mumia ha estat honorat per uns companys escriptors a través de l’acceptació en una organització de prestigi, un Premi Nobel l´ha visitat recentment, un llibre excel·lent (sobre el tema) ha sortit a França, un diari important ha publicat un extens article sobre Mumia, i una peli superba ha estat premiada a Roma i Londres. A continuació hi ha els detalls.

Membre de PEN. Mumia ha estat acceptat com a membre de PEN, l’organització mundial pels drets humans d´escriptors prominents. Aquest fet és un gran honor. Ell es va commoure al saber que la sol.licitud que vaig omplir en representació seva, va ser acceptada la primavera passada. En dos dècades de coneixen´s mútuament no l´havia vist tant feliç. El reconeixement es merescut.

En un quart de segle d´estar tancat en una petita cel·la en el corredor de la mort de Pennsylvania, la producció literària de Mumia ha estat prodigiosa. Ha escrit cinc llibres prominents que estan publicats en varies llengües, i també escriu articles setmanalment, que són publicats i retransmesos internacionalment.

PEN va ser fundada el 1921 per acabar amb odis de caire racial, ètnic i nacional, per promoure l’enteniment entre tots els països, i defensar el dret d’escriure. El Centre Americà PEN, on Mumia ha estat acceptat, es el més gran dels 145 centres en 104 països de PEN Internacional. Aquest existeix per lluitar per la llibertat d’expressió, representar la consciència de la literatura del món, i promoure l’amistat i la cooperació intel·lectual d’escriptors d’arreu. Es la organització pels drets humans més antiga del món, de la mateixa manera que és el grup literari internacional més antic a nivell mundial.

El suport donat per Alice Walter, E.L. Doctorow, Bell Chevigny i d´altres membres del Centre Americà PEN, a Nova York, va ser inavaluable. Estic especialment agraït per la amabilitat de Salman Rushdie, actual president de PEN. Al llarg del procés de sol·licitud, em va impressionar la enorme preocupació dels membres de PEN pels drets humans i per protegir la independència dels escriptors.

El Bisbe Desmond Tutu: El 23 d´octubre del 2007, el bisbe Desmond Tutu es va reunir amb Mumia. Va ser una experiència emocionant. Més tard, en aquella tarda, Mumia em va expressar com l’havia tocat aquella trobada amb tan meravellosa persona, la qual ha rebut el Premi Nobel de la Pau el 1984 i el Premi Albert Schweitzer per humanitarisme el 1986. Mumia està especialment agraït a Martha Conley, de Pittsburg, la qual va iniciar i organitzar la visita, va conduir el Bisbe Tutu i el seu assistent a la presó, i va entrar juntament amb ells a la galeria de la mort. La setmana passada el Bisbe Tutu va dir la següent declaració sobre Mumia i la pena capital: “M’oposo a la pena de mort en qualsevol cas, i dono suport a la petició d´un nou judici per Mumia Abu-Jamal.”

The Most Reverend Desmont M. Tutu, O.M.S.G., D.D., F.K.C.
Anglican Archbishop Emeritus
Cape Town, South Africa
5 November 2007

Desenvolupaments Legals El mes passat el ministeri fiscal va presentar una Noticia d´Autoritat Suplementaria? amb la Cort d´Apel.lacions dels Estats Units pel Tercer Circuit, Philadelphia, argumentant que unes decisions recents relacionades i en vigor pel Jutjat Suprem dels Estats Units, afecta els assumptes pendents pertanyents a la pena de mort i la racisme en la selecció del jurat. Conseqüentment al 1 de novembre de 07, vam omplir una Resposta a la Noticia d´Autoritat Suplementaria, explicant amb un anàlisi legal que els arguments dels consell opositor haurien de ser rebutjats perquè no tenen mereixement i no alteren les violacions constitucionals majors ocorregudes en aquest cas.

Em mantinc en contacte amb el jutjat. No se sap exactament quant hi haurà una decisió federal. Si el jutjat segueix la llei i la Constitució dels Estats Units, guanyarem. En la meva experiència de litigaments exitosos en un centenar de casos de assassinat capital a judici i apel·lació, se que els judicis no sempre són justos. Poden fer errors terriblement tràgics. No obstant, no he vist un cas més afectat per tantes violacions constitucionals, racisme, frau, i injustícia. El meu propòsit està en aconseguir una reversió de la condemna, i en un judici amb nou jurat guanyar una absol.lució del jurat, de manera que Mumia pugui anar a casa amb la seva família—una persona lliure.

In Prison My Whole Life, (tota la vida a la presó) Film britànic sobre Mumia El 25 d´octubre del 07, el nou documental In Prison My Whole Life ha estat premiat simultàniament al Festival de Cine de Londres i al de Roma. Es una peli superba que te molt que exposar sobre males coses incloent racisme i política que ha infectat el cas des de el principi, el sistema legal americà, i la nostra societat. Amnistia Internacional dona suport al film oficialment. La peli colpeja fort, i revela la pena de mort tal com es: un assassinat legalitzat. Mumia i jo devem estem en deute amb Colin i Livia Giuggioli Firth, juntament amb Marc Evans, William Francome, Nick Doodwin Self, Katie Green, i d´altres que han tingut el coratge de fer aquest film i explicar la veritat.

Nou llibre francès sobre Mumia Al Setembre un llibre excel·lent sobre Mumia va ser publicat al 15 de setembre de 07, a França. Es Mumia Abu-Jamal un homme libre dans le couloir de la mort, per Claude Guillaumaud-Pujol, amb un prefaci de Robert Meeropol, fill de Julius i Ethel Rosenberg i fundador de Rosenberg Fons per Nens. Claude esta profundament involucrat en el Collectif, un grup de 80 organitzacions franceses que donen suport energèticament a la nostra campanya per un nou i just judici per Mumia i la seva llibertat. Ells coneix en Mumia be, i l’ha visitat per últim cop el 11 de novembre. Claude ha donat el seu llibre per ajudar en la lluita per la llibertat de Mumia. Mumia diu “el llibre es bell”. Pot ser adquirit a varies llibreries de França.

Guardian (Anglaterra) article: “I Spend My Days Preparing for Life, Not for Death” (em passo els dies preparant-me per la vida, no per la mort) Recentment hi ha hagut un article excel·lent al diari Guardian. I consta una fascinant entrevista des de la galeria de la mort a Mumia, i pot ser trobat a: http://www.guardian.co.uk/g2/story/0,,2198415,00.html

Donacions deductibles d´impostos a la Defensa Legal de Mumia
La meva oficina continua rebent molts mails de gent confusa per el com i a on han d’enviar donacions per la defensa legal de Mumia. Amb l´autorització de Mumia, existeix un procés que garanteix que totes les donacions als Estats Units va unicament a la defensa legal. Les contribucions son deductibles d´impostos. Txecs haurien de ser fets pagables a the National Lawyers Guild Foundation (indicar “Mumia” a baix a l’esquerra), i enviar a:

Committee To Save Mumia Abu-Jamal
P.O Box 2012
New York, NY 10159-2012

El vostre interès es molt apreciat

Atentament,

Robert R. Bryan
Law Offices of Robert R. Bryan
2088 Union Street, Suite 4
San Francisco, California 94123

martes, 20 de noviembre de 2007

CICLE DE XERRADES SOBRE -REPRESSIÓ I RESISTENCIA ALS ESTATS PODRITS D'AMÈRICA I SITUACIÓ ACTUAL DELS PRESOS I PRESES POLÍTIQUES



Als anys 60 la permanent repressió d'aquest estat es va centrar en aquells grups i organitzacions que històricament representaven la major amenaça per a la seva existència. Un cop més, el segregacionisme i el racisme gobernamental més profund va desenvolupar un refinat pla d'eliminació de tota disidència política i social i els poder fàctics es varen agermanar per dur-lo a terme. El seu nom, COINTELPRO. El botxí, l'FBI amb el vist i plau de les autoritats i amb amparament judicial. Les víctimes, aquelles persones i/o col·lectius pertanyents a la immensa minoria oprimida: La població indígena, negra, llatinoamericana i pobre. La lluita avui encara continua...

Amb la participació de l'advocat Francesc Arnau
i la resta de membres del Grup d'Amigues dels MOVE i del Mumia Abu-Jamal a Barcelona.

-Dissabte 24 de Novembre:
17h a l'Ateneu Rosa de Foc
C/ Verntallat (entre la Pça de la Virreina i Pça del Nord - GRÀCIA),
Fontana L-3, Joanic L-4
XERRADA + VIDEO

-Divendres 30 de Novembre
21:30h al Casal de Joves de Roquetes
C/Vidal i Gusach 16
Via Julia L-4, Canyelles L-3
SOPAR+XERRADA+VIDEO

MUMIA ABU-JAMAL
Condenado a muerte por el asesinato del policía de Philadelphia Daniel Faulckner (9/12/1981), permanece encarcelado en el Corredor de la Muerte de la cárcel de SCI-Greene, Waynesburg-USA.
Desde el primer momento Mumia ha sido víctima del racismo y de la injusticia, negándose a participar en el juicio-farsa en el que fue condenado (1982) pues en ningún momento le fueron respetados sus más elementales derechos. Desde entonces, todo el procedimiento judicial se ha visto marcado por las incontables irregularidades de las que las autoridades estadounidense se han valido para intentar eliminar a una persona que, por su trayectoria política de lucha por la justicia y la verdad, les era molesta (además de haber sido miembro del Black Panther Patry en su primera juventud, Mumia goza de un merecido prestigio como periodista independiente con una larga carrera de denuncia hacia el sistema racista e inhumano en el que vivimos). La manipulación y denegación de pruebas, el acoso policial a l*s testigos y abogad*s, el racismo como factor determinante para impedir un procedimiento justo e imparcial... . No obstante esta clara confabulación contra él no ha impedido que, año tras año, las evidencias de su inocencia se vayan acumulando hasta poner en entredicho al propio sistema estadounidense al completo ante gran parte de la población internacional que lucha por su libertad (la declaración de Arnold Beverly -1999-, quien confiesa haber asesinado al oficial Daniel Faulckner; nuevos testigos oculares; la declaración de Terri Maureer-Carter -2001-, mecanógrafa de los tribunales de Philadelphia que, antes del juicio, escuchó al juez Albert Sabo que condenó al Mumia decir textualmente: "Sí, y voy a ayudarles a freír al negro" refiriéndose al Mumia y a la suerte que le esperaba, la silla eléctrica... ). Esta lucha popular por un nuevo juicio justo para Mumia supone un auténtico pulso que se mantiene hasta la actualidad.
El pasado 17 de Mayo 2007, se ha celebrado la última vista en el caso de Mumia. Las autoridades judiciales deben resolver sobre su inocencia y sobre las irregularidades en el juicio. Pero ante la gran expectación que ha levantado este caso, están dilatando al máximo el momento de hacer público su veredicto. Nos hallamos, por lo tanto, ante un momento de inflexión ante el que debemos demostrar nuestro apoyo hacia Mumia y nuestra voluntad de que sea puesto en libertad, denunciando el injusto montaje del que está siendo objeto.

L*S 9 DEL MOVE

El 8 de Agosto del 1978, 9 personas de la organización revolucionaria MOVE son detenidas por la muerte del oficial de policía de la ciudad de Philadelphia James Ramp. Esta muerte se produce durante el transcurso de un asalto que los oficiales de la ciudad llevan a cabo contra la casa en la que viven los miembros de esta organización: tras dos meses de asedio a la casa con un bloqueo de alimentos, centenares de policías rodean el edificio; los miembros del MOVE se refugian en el sótano de la casa cuando, tras un disparo aislado se produce un largo tiroteo tras el cual el agente de policía resulta muerto (2 policías y 3 bomberos resultan heridos). El policía se encontraba apuntando a la casa a unas decenas de metros de la misma y la bala que le causó la muerte le entró por la nuca en una trayectoria descendente; por este motivo resulta inverosímil que 9 personas que se encontraban a decenas de metros delante de él y por debajo del nivel del suelo pudieran ser los causantes de su muerte. Y teniendo en cuenta, además, que la policía no encontró armas de fuego real en poder de l*s MOVE.
¿Como pueden 9 personas apretar un solo gatillo de una única pistola que no poseen y conseguir que la bala entre por la nuca, y en trayectoria descendente, de alguien que se encuentra adecenas de metros delante suyo y por encima de donde se encuentran?
Las autoridades jamás se han dignado en aclarar este interrogante y, sin ningún tipo de escrúpulo ni respeto hacia sus propias leyes condenaron a estas 9 personas a una pena de 30 a 100 años de cárcel. Una de las mujeres encarceladas, Merle Africa, murió en extrañas circunstancias dentro de la cárcel en 1998.
El próximo 8 de agosto del 2008 se cumplirán 30 años del encarcelamiento de estos 9 miembros del MOVE. Más allá de la clara y gravísima injusticia que con ell*s se está cometiendo, su conducta dentro de la cárcel es intachable dado que en su interior han continuado con la práctica de la filosofía de vida que caracteriza a l*s miembros de esta organización, ganándose el respeto y la simpatía de gran parte de sus compañer*s pres*s por su lucha por la justicia y la defensa de sus derechos. Mas esta es la razón por la que sus herman*s de la organización MOVE y el movimiento popular internacional exigimos su puesta en libertad para esta simbólica fecha.
Ni el sistema actual ni sus leyes nos merecen ninguna confianza. Tan solo creemos en aquello que somos capaces de crear y defender. Por ello sabemos que depende de nuestro esfuerzo y de nuestro apoyo a est*s compañer*s el que las autoridades penitenciarias estadounidenses accedan a liberar a l*s 9 del MOVE, lo que les permitiría no solo recobrar su dignidad, sino reemprender su vida en libertad al lado de su familia y sus seres queridos.

MARSHALL EDDIE CONWAY

Condemnat a la cadena perpètua l'any 1970 per l'assassinat de l'oficial de policia de la ciutat de Baltimore Donal Sager.
En el moment de la seva detenció Conway era un membre destacat de la secció del Black Pather Party a Baltimore. No obstant, en el seu passat ja s'havia vist embolicat en una veritable lluita amb el racisme organitzat: EL 1966 es trobava exercint com a militar professional de l'exèrcit dels Estats Units a Alemania. Va ser aleshores quan va tenir coneixement de Malcolm X i es va interessar per la seva existencia. Després de llegir la seva autobiografia va adquirir, segons ell mateix, consciència política i, desencantat amb l'exèrcit, decideix tornar a la seva ciutat de Baltimore. Allà va participar en la unió del Congres de la Igualtat Racial (CORE), i integrar-lo al Departament de Bombers d'Sparrows Point va esdevenir un dels seus objectius prioritaris (segons una estimació del propi Conway, més del 70% d'aquest departament eren persones simpatizants del Ku Klux Klan). Això el va portar a adquirir una posició més militant amb la finalitat de poder mantenir el lloc de treball i el va fer adonar-se de la necessitat de fer activitats més serioses, moment en el que es va implicar amb la lluïta del Black Panther Party.
L'acusació de Conway mai s'ha pogut basar en proves físiques directes. Per a condemnar-lo, l'acusació va haver de maquinar un montatge composat d'una serie de circumstancies "incriminatòries" sense cap valor provatori per si mateixes: La declaració d'un policia que va dir haver vist algú fugir prop del lloc del crim; la manipulació de testimonis que varen fer declaracions falses implicant a Conway en el crim a canvi de beneficis penitenciaris i d'inmunitat dins el procès; la impossibilitat d'un judici just i d'una defensa justa... . Tot plegat va conformar una injusta condemna que s'enmarca clarament dins la guerra bruta que l'FBI porta a terme contra la disidència política i que en aquells anys, especialment, es va centrar en els activistes afroamericans i el Black Panther Party.
Després de l'empresonament de Conway nombrosos membres del BPP i activistes comunitaris varen ser arrestats o es varen veure obligats a fugir d'aquesta repressió que encara avui continua.
Actualment, després de 37 anys d'empresonament, Conway es troba en una situació difícil. Després de crear la Coalició de Presos Polítics dins la presó i centrar la seva tasca en la defensa i assessorament d'altres companys presos (una figura semblant a l'advocat dins la presó que es contempla a l'Estat Francès, per exemple), i dedicat a l'estudi de les activitats il·legals de l'FBI i del Programa de Contrainteligencia (COINTELPRO), ha estat recentment dispersat perdent en els trasllats tot el material i les pertinences que tenia. Això l'ha portat a una greu situació econòmica que l'ha obligat a demanar la solidaritat popular en aquest aspecte (la qual cosa no havia tingut la necessitat de fer en tots els seus anys d'empresonament); això suposa un nou entrebanc per a la seva lluïta per la llibertat condicional que és la única opció legal -juntament amb un nou judici just-, per a recobrar la seva llibertat.