MUMIA ABU-JAMAL: NO A LA PENA DE MORT

MUMIA ABU-JAMAL: NO A LA PENA DE MORT

El proper dia 17-5-07, a les 9.30 del matí, (hora de Philadelphia, estat de Pennsylvania) hi haurà una vista oral i pública, davant del Tribunal d’Apel·lacions del Tercer Districte dels Estats Units d´Amèrica del Nord, a la Sala Principal del Palau de Justícia de la ciutat de Philladelphia. Aquesta vista constitueix un dels punts més crítics del cas Mumia Abu-Jamal, aquest pres polític afro-americà, periodista, que porta més de vint-i-cinc anys en el corredor de la mort de la presó State Correctional Institution Green.

Mumia fou condemnat a mort, sota la falsa acusació d´haver matat un policia blanc, en 1981, durant un confús tiroteig, de matinada, en una cantonada del carrer Locust Street. El policia mort, Daniel Faulkner, precisament havia estat enviat per les autoritats federals nord-americanes, en el marc d´una investigació contra la corrupció interna de la policia de Philladelphia, que és considerada de les més mafioses de tots els Estats Units.

Per això, el judici realitzat en 1982, sempre ha estat sota sospita, en el sentit que fou la pròpia policia o gent pagada per ella, qui va fer acudir Mumia (que aleshores treballava de taxista) a un punt concret de la ciutat, on varen provocar un incident, que involucrava un seu germà i varen desencadenar el tiroteig, en què va resultar mort el policia Faulkner. Així, amb la posterior condemna a mort d´en Mumia, els policies corruptes esperaven poder matar dos ocells d´un sol tret. Feia temps que anaven darrera d´en Mumia, que en la seva labor radiofònica s´havia destacat com a militant del partit dels Black Panthers i solidari amb la lluita de l’organització revolucionària MOVE. (*)

Aministia internacional i molts altres col.lectius defensors dels Drets Humans, han qualificat el judici de 1982 de racista i injust. I algunes d´aquestes organitzacions participaran també en el judici, per coadjuvar en la defensa, al costa dels advocats d´en Mumia, Robert Bryan i Judith L. Ritter.

ANIVERSARI D´EN MUMIA: CINQUANTA-TRES...
El mateix dia 17 de maig hi haurà una gran manifestació a Philladelphia, amb forta presència internacional i es fan moltes accions a tots nivells, entorn al 24 d´abril, que és el dia que compleix 53 anys. Fins i tot un gran concert de hip-hop a Nova York, amb grups com A-Alikes, Queen Godis, Imessiah Soul, C. Rayz Walz, Seeds of Wisdom i Pat-riot, a més d´un meeting organitzat pel grup “Escriptors per Mumia”. Al mateix temps, continua, més forta que mai, la campanya per posar-li el seu nom a una avinguda del barri de Harlem, en ple Manhattan.

“ELS AJUDARÉ A FREGIR AQUEST NEGRE...”
En la propera vista oral es debatrà el dret d´en Mumia a un judici imparcial, en el context de la lluita contra la pena de mort, enfront de la repressió política contra un periodista que era considerat massa agosarat, des del Poder. Els fils del racisme i la política recorren aquest cas, des del primer moment de la seva detenció, en 1981. I algunes de les vulneracions constitucionals que es denunciaran són les següents:

Al Senyor Abú-Jamal li fou denegat el dret a un judici just, segons les Esmenes 5ª, 6ª i 14ª de la Constitució Nord-Americana, a causa de l´actuació de la Fiscalia, que va aconsellar, literalment, als membres del Jurat, que prescindissin de principis tals com la presumpció d´innocència, o l´existència de qualsevol dubte raonable, de manera que va fer que els membres del jurat s´equivoquessin flagrantment i declaressin Mumia culpable d´assessinat, sense cap prova objectiva...

- La utilització, per part de la Fiscalia, d´impugnacions in extremis, per excloure els ciutadans afro-americans del Jurat, ha violat el dret del senyor Abú-Jamal a un procés adequat i a la igualtat davant la llei, d´acord amb les Esmenes 6ª i 14ª de la Constitució.

- Les instruccions que el Jutge va donar al jurat, en el sentit de prohibir aplicar qualsevol circumstància atenuant (bon caràcter, etc...) a no ser que tots els integrants del jurat estiguessin d´acord, van resultar igualment en una discriminació flagrant de l´acusat, que donà com a conseqüència la condemna a mort.

- Al senyor Abú-Jamal li fou denegat claríssimament el seu dret a un judici just, a causa dels prejudicis i el racisme de què feia gala el Jutge Albert F. Sabo, que entre sessió i sessió del judici, en els passadissos del palau de justícia, va comentar a tothom que el volia escoltar: “els ajudaré a fregir aquest negre...”

ELS GOSSOS D’EN BUSH
En moments com aquests, en què s’acosta una fita històrica més, en el cas Mumia, em vénen al cap alguna de les vivències que vaig tenir durant les visites que aquests últims anys he fet a la presó de SCI Green. Per exemple, la del dia 18 d’agost de l’any passat:

“Avui hem tingut sort que no han tret els gossos. Ni a l'aparcament ni a control d'entrada a la presó de SCI Greene. Ja m'havien avisat que aquest any trobaria alguna innovació opressiva. Per això els nostres amics dels MOVE de Philadelphia, mentre preparàvem la visita, m'havien preguntat si tinc algun problema amb els gossos, alguna mena d'al·lèrgia. Resulta que des del passat mes de març s'han instal·lat controls especials per a l'entrada dels carcellers, perquè hi ha sospites que ells mateixos entren la droga a la presó. I no podia endurir-se la situació per als carcellers, sense que al mateix temps s'endurís per als advocats, amics i familiars, de manera que ara, en arribar a la presó on hi ha el Mumia, et pots trobar que et fan passar a una habitació, t'asseuen en una cadira i et passegen un gos per davant i per darrera. Si el gos és dels grossos i aixeca una mica el cap, les seves dents poden quedar a l'alçada del teu nas.
Avui no ens ho han fet. Potser perquè la Pam Àfrica i jo anem acompanyats de tres membres de la "Pennsylvania Prison Society", una organització humanitària d'amics de les persones preses, que són molt respectats aquí. Però el que sí que hi ha són els cartells fixos, on adverteixen i expliquen als visitants -amb dibuixets i tot- en què consisteix la prova, per veure si algú té massa por i això el fa renunciar a la visita. En fi, una raó més per entendre les paraules de benvinguda que el Mumia ens dirigeix a l'entrar: "Welcome to Hell!" (Benvinguts a l'infern)”.

"VÉS-HI, MATA UNS QUANTS IRAKIANS I PODRÀS CURSAR ESTUDIS AQUÍ..."
Philadelphia, 19 d’agost. - En Mumia critica el missatge que, des del Pentàgon, escampen pels suburbis de les grans ciutats i de la Nord-Amèrica rural i profunda. Es dirigeixen als joves que no saben què fer, que encara no estan enganxats a l'heroïna: "Vés a la guerra, mata uns quants irakians i procura tornar viu. Només així podràs ésser algú a la vida. Només així podràs estudiar. Treure't un títol, encara que només sigui de grau mitjà... per poder accedir a un lloc de treball que et permeti explotar els altres, viure bé, perquè es tracta de viure bé. Viure millor que la gent que ja coneixes al teu barri, la gent del ghetto... Si no, ja saps el que t'espera: l'atur, la droga dura, la presó o la mort, directament..."

“EL DÉU D’AQUESTS TIOS...
En Mumia està llegint ara coses sobre les guerres imperialistes anteriors, que havien provocat igualment els Estats Units. Em diu que tot això va començar amb la invasió de Califòrnia, Colorado, Texas, Nuevo Mexico, territoris que abans eren de Mèxic, però que foren annexionats pels ianquis, guerra rera guerra. I això va continuar quan la seva voracitat els va portar el 1898 a atacar les Filipines, a l'Àsia.
Es curiós que el president dels USA d'aleshores, un tal McKinley, ja explicava als seus conciutadans, als seus electors, que havia ordenat la invasió de les Filipines per mandat diví. Que Déu li havia fet saber que aquesta era la missió que els USA tenien encomanada, en aquella època. I que per això havia enviat les tropes cap allà, a portar la democràcia i la paraula de Déu a aquells indígenes, que encara no eren prou feliços... I aquestes paraules són les que li hem sentit, més o menys, al Bush. I no fa gaire, en relació a l'Afganistan, l'Irak... "Aquest déu que tenen aquests tios deu ser un déu molt bel·licós, molt sanguinari! Un déu que no té res que li agradi més que una bona guerra. Una guerra en sessió contínua, en aquesta o en aquella part del món."

Així s’explica aquest home des de darrera els barrots de la presó on no paren d’escriure articles i llibres que ja li han valgut diversos premis literaris. Si perdés l’apel.lació, el governador de Pennsylvania possiblement no trigaria a fixar dia i hora per a l’execució d’en Mumia. Els seus enemics de l’anomenada “Ordre Fraternal de la Policia” estan enfurismats davant la possibilitat d’una victòria d’en Mumia, i per això han incrementat la seva campanya de suborns, mentides mediàtiques, difamació, intimidació i assetjament. El seu objectiu més recent ha estat el senyor Donald Payne, congressista per Nova York, que s’ha atrevit a votar en contra de la resolució del Congrés de Diputats a Washington DC, que exigia al municipi deSaint Denis, de la república francesa, que suprimís el nom de Mumia Abu-Jamal dels rètols de l’avinguda que arriba a l’estadi Nelson Mandela.

A causa del recolzament massiu internacional que el cas Mumia suscita des de principis dels anys noranta, el seu cas s’ha convertit en emblemàtic de la lluita mundial per l’alliberament de tots els nostres presos i preses polítiques.

(Signat, Francesc Arnau i Arias, advocat del DALP

22 d’abril de 2007)

(*) MOVE: organització revolucionària nord-americana fundada a mitjans dels anys setanta del segle passat pel senyor John Africa. A causa de la seva militància intransigent en favor de la natura i contra el sistema, estan sotmesos a una repressió policial contínua, les dues fites principals de la qual han estat 1978 i 1975, anys en què les seves cases foren assaltades i destruïdes per la policia de Philladelphia. La segona vegada, amb el llançament d’una bomba de guerra des d’un helicòpter policíac.